BIOGRAFIA I PROPERES ACTIVITATS
Jaume Radigales (Barcelona, 1969) és doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona. És autor, entre d'altres dels llibres, El pensament musical de Joan Maragall (1995), Els orígens del Gran Teatre del Liceu (1998), L'òpera. Música, teatre, espectacle (1999), Luchino Visconti. Muerte en Venecia (2001), Sobre la música. Reflexions a l'entorn de la música i l'audiovisual (2002), Victòria dels Àngels. Una vida pel cant. Un cant a la vida (2003), Del Walhalla a Jerusalem. Wagner i la política (2005), Mozart a Barcelona. Recepció operística (1798-2006) (2006), La música en el cinema (2007, trad. castellà el 2008), De Plató a Lady Gaga. Estètica i Comunicació de masses (2011, amb Marta Marín), Una tarda a l'òpera (2015) i 100 coses que has de saber sobre l'òpera (2016, trad. castellà, i amb David Puertas). Ha editat i coordinat els llibres Músiques per a la mort (2000) i (Des)acords. Música i músiques als Països Catalans (2009) i ha escrit nombrosos articles en revistes científiques i especialitzades, a més de treballs divulgatius. 
Professor titular a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, hi imparteix les assignatures d'Estètica, Cinema d'Avantguarda i de Música i Audiovisual, a més de seminaris d'argumentació i de narració. És professor del màster La música com art interdisciplinar i d'Història de l'Òpera a la Universitat de Barcelona. Col.labora assíduament amb Catalunya Música, on realitza i presenta el programa Una tarda a l'òpera i on ha estat guionista dels espais Paisatges de Mozart (2006) i Aquelles veus (2009), a més de presentar les transmissions operístiques en directe des del Gran Teatre del Liceu.És corresponsal a Barcelona de la revista Ritmo (Madrid) i ho ha estat d'Opéra International (París) i Opera News (Nova York), a més de la revista Hamlet. Actualment exerceix la crítica musical al diari La Vanguardia i a la revista Ópera actual, a més de Catalunya Música. Col.labora a les revistes 440Clàssica i Revista Musical Catalana.
PROPERES ACTIVITATS
. N'hi ha tantes...
posted by Jaume Radigales @ 02:05
30 Comments:
Enhorabona per l'estrena d'aquest nou bloc. Esperaré amb fruició que el vagis omplint. Ànims, blogger!
hola!
Felicitats, una bona iniciattiva
Molt bé Hiperactivman !!....
No tens prou feina ke ten busques mes...
juajuajuaj!!!!
Ja saps ki soc
Felicititas i ke sigui nominat el blog del any!!!!
Apa fins dijous....
finalment he tingut un moment per mirar-me això...I què vols que et critiquem? Molt m'agradaria, però ho trobo tot més que bé (tot i que no estigui d'acord amb la posada en escena del LOHENGRIN en particular ni amb el nét del gran Franz, que es tornaria a morir si veu els acudits de la seva descendència.....
Moltes felicitats i ànims.
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
Apassionant escoltar-te a Catalunya ràdio. Gaudim enormement de la teva erudcció. Bravo Radigales!
Alexandra i Berto
Sí, senyor. Un lloc ideal per deixar anar un bon grapat de barbaritats cap a un professor. Això treurà fum en èpoques d'exàmens. Tot un detall cap als alumnes i ex-alumnes. Gràcies.
Un comentari esborrat? Crec que hauries de dir a què ve perquè si no hom pot pensar que delimites la llibertat d'expressió de qui decideix comentar quelcom que considera oportú.
hola Jaume, avui al caixaforum les toves ultimes paraules han estat que Mozert no es el music que més t'agrada pero si es el que mes estimes, podriem saber quin es el que més t'agrada si es possible que una persona del teu nivell es conformi tan sols amb un
els tres blog son exquisits
gracies i salutacions
m'acabo de llegir el teu llibre: "Sobre la música. Reflexions a l'entorn de la música i l'audiovisual". No en sóc entesa, però m'ha agradat molt. Felicitats.
anna.
GRan blog, Jaume!
salve , jaume , come va? Non so se si ricorda di me , sono Francesco spe' , uno studente Erasmus che frequento' i suoi interessantissimi corsi "Musica i audivisual" e "Estetica" (capelli lunghi , l'unico maschio tra gli italiani erasmus)-
Volevo salutarla e dirle che conservo un ottimi ricordo delle sue lezioni .
ADeu!
No només t'escolto a la ràdio (magnífica conversa amb la Berganza i l'Aragall!!), sinó que, a més, ara et llegiré... felicitats! Bona feina!!
Gràcies per la deferència. És un plaer escoltar-lo i segur que ho serà llegir-lo; a veure si amb el temps n'arribo a saber la meitat que vostè d'això de l'òpera!
Bon dia Jaume,
Sóc l'Albert Vinyals, professor de "Psicologia del Consumidor" i "Psicologia Social del Consum" a ESCODI/ UAB, m'agradaria posar-me en contacte amb tu per un possible estudi conjunts.
Et passo el meu mail per si t'interessa:
psicologiauab@yahoo.es
Jaume, ets un rockstar!
estic d'acord amb tots els comentaris hiperactivman, una delicia pels ex alumnes.
Molt interessant la conferència del Rosenkavalier. Esperem moltes més com aquesta, Jaume. I que el cavaller que veurem al Liceu estigui a l'altura de la música de Strauss! Gràcies.
Hola Jaume!
Quina sorpresa trovar-te per aqui... no m'ho esperava. Tampoc savia que havies escrit tants llibres. M' ha fet molta gracia (en el bon sentit).
PD: Sóc un alumne/a del teu seminari hehehe
Hi ha una òpera, CANIGO d’Antoni Massana amb llibret d’en Josep Carner sobre textos d’en Jacint Verdaguer, estrenada al Liceu l’any 1953, que té molts valors segons la meva opinió. No sé si vostè la coneix. La considera prou interessant com per tornar-la a muntar? No sóc expert en blogs, m’imagino que en el seu trobaré la resposta al meu comentari.
Hola, Jaume! Moltes felicitats pel blog! Em sembla una molt bona iniciativa!!!
T'escric des de Madrid. Aquest divendres canto a l'auditori de RTVE (la competència, hehe)... Cantaré dues àries, una de les dues de Mozart, clar!
Et volia escriure un e-mail o un missatge al facebook però no t'he trobat... Si pots, escriu-me i així tindré la teva adreça electrònica...
T'he posat la meva web. Vinga, fins aviat!!!
Anna Morera (amorera7@xtec.cat)
Hola Jaume! Després de tants anys encara recordo les hores vistudes al CCU i el què disfrutàvem tots plegats quan fèiem teatre.
A veure si anar a escoltar Mozart o anar a escoltar un dels teus seminaris
una forta abraçada
Anna
Contestant a JULIANEN: En Jaume en moltes ocasions diu que "Mozart no és el que més li agrada sinó el que més s´estima".Però també diu que si tan sols digues el que més li agrada ,quedaría curt
He llegit el teu llibre "Wagner i la política" i compartisc les teues idees. En l'entrevista que li feres a Rosa sobre "El Judaísmo en la música" vaig sentir moltes barbaritats i tu saps que ho són. Levi no era un "jueu vergonyant" sinó al contrari, es va negar a batejar-se per dirigir Parsifal, cosa que va fer durant un grapat d'anys. Rosa va dir que Wagner no es contenta amb no sé qué de Kundry i la mata perquè era jueva. No és així. Kundry és la reencarnació de moltes dones, incloent Herodies, però també una walkiria i moltes atres més. Estava condemnada a reencarnar-se sense parar fins que fora redimida. Aleshores deixaria de patir i , per fi, podria dormir. Per això mor. És el que buscava, com l'Holandés Errant. Rosa hauria d'estudiar millor Wagner i , en aquest cas, la base budista i schopenhaueriana en què es basa. A més, és una tragèdia i en les tragèdies de Wagner, Puccini o el que siga , el final va acompanyat de mort, com passa en Tristany i Isolda.
No és cert que els personatges "dolents" de Wagner siguen jueus. La malvada Ortrud de “Lohengrin” és “ària” i adoradora de Wotan. No hi ha cap escrit de Wagner ni dels seus contemporanis on es diga això. És un invent de nazis, antisemites i del pol oposat, els que van de progres i han de demostrar com són d'antinazis posant a parir al Wagner-persona, que com a home que era tenia defectes i virtuts. Seria llarg explicar-ho.
Rosa no va dir que en l'època de Wagner l'antisemitisme era la norma en bona part de la intel·lectualitat i poble en general tant per la dreta com per l'esquerra. Chopin, Liszt, Schumann, Marx, Schopenhauer, Proudhon, Bakunin i molts més tenien eixe pensar que forma part d'Occident des de l'arribada del cristianisme. Wagner va ser un més. No és cert que Wagner fora la primera figura coneguda a escriure en clau antisemita. Luter, Fitche i els filòsofs i polítics citats tenen escrits molt més durs que el de Wagner, que sempre tingué amics jueus, com ara Levi, fill de rabí, que mai va renunciar a la seua fe, a ser jueu.
Tampoc no és cert que els seus llibrets no tinguen valor literari. Baudelaire, Mallarmé, Verlaine, Rimbaud i els simbolistes francesos admiraven la poesia wagneriana i la dramaturgia de Wagner ha estat comparada amb la d'Esquil o Shakespeare. Thomas Mann o Derick Cooke valoren el seu mèrit.
Solament estic d'acord en el fet que els seus assajos són farragosos i difícils de comprendre; mai els llibrets.
Així mateix, dir que el pamflet passà pràcticament desapercebut. El primer, de 1850,no tingué a penes tirada. Wagner no era conegut. La reedició de 1869 sí que va ser més polèmica perquè el compositor ja tenia prestigi. No va ser cap novetat, ja que no va ser el primer escrit d'aquesta mena. Luter o Fitche - pare de la pàtria i de l'època de Wagner - ja havien publicat escrits en aquest sentit. Quan publica la seua obra completa, el breu pamflet passà totalment desapercebut.
És fals que Wagner proposara l'extermini dels jueus i que fora un referent de l'Holocaust el pamflet. El que proposa Wagner és l'assimilació i integració dels jueus en la societat alemanya; que deixen de ser jueus, que abandonen el judaisme, la seua condició de jueus. Si llegim més textos de Wagner, veurem que el seu ideal és de tipus universal i es refereix a tots els éssers humans. Això es pot veure des dels primers escrits, com ara "La Revolució", que és del mateix any que "El judaisme en la música" fins als darrers del 80, com ara "Heroisme i Cristianisme".
No existeix cap influència en absolut entre el pamflet, Hitler i el nazisme. El dictador no va llegir-lo, ni tampoc no va llegir cap escrit de Wagner de tipus teòric. No tenim cap prova o testimoni en eixe sentit. El que se sabia de memòria eren les seus òperes i drames. Res d'això no apareix ni el "Mein Kampf" ni en cap escrit de Hitler o els nazis. Els alemanys no el coneixien. Va ser després de 1933 quan els nazis el difonen en un procés de nazificació de Wagner.
No hi ha res de nazisme, antisemitisme o racisme en Parsifal; de fet, va ser prohibit durant la guerra pels nazis pel seu missatge pacifista, humanitari i igualitari.
Com dius en el teu llibre, Jaume, dos jueus portaren el fèretre de Wagner: Levi i el fundador del sionisme, Herzl; i en els congressos sionistes s'interpretava música de Wagner.
Massa falsedats sobre un dels millors compositors de la història . El pitjor que li va passar és que un genocida fora fanàtic seu aconseguira que es relacionara la seua figura amb ell.
Hi ha molts llibres de Wagner o sobre Wagner sense traduir i que tenen molta més importància cultural que un pamflet que la mateixa traductora i comentarista considera "infame". Es tracta d'un treball innecessari, ja que sí que està traduït al castellà i es pot trobar a Internet fàcilment. Per a mi la publicació del llibre és "oportunista", "innecessària" i "morbósa"; una manera de contribuir a fomentar tòpics i estereotips que porten la gent a l'engany. Ser experta en temes nazis i traductora de l'alemany no és motiu que justifique abordar Wagner. Qui ha de fer això és un expert en aquests temes i els seus vessants culturals, musicals, artístics, històrics, filosòfics, etc. Conec tesis doctorals sobre el tema de persones que han aprofundit en Wagner que no troben editor. El seu treball no desperta el "morbo" d'un pamflet que no té ni de lluny la importància que se li vol donar. Una pena.
El teu llibre, sí que tenia interés. Molt ben documentat i amb aportacions importants a la literatura wagneriana malgrat la seua brevetat.
Pep Gomis.
Jaume:
Molt interessant el teu treball radiofònic. M'agradaria saber si has publicat alguna cosa més sobre Wagner, Puccini, Strauss...
Salut
Pep Gomis.
Parlant de Puccini, ningú diu que simpatitzava amb el feixisme i admirava Mussolini i que "com a persona" té unes quantes taques en la seua trajectòria vital no gens exemplaritzants.
Però d'això no se'n diu res. No ven.
Pep
De quina Rosa parleu? Sobre wagner i la política hi ha molt de tema però seguir reproduïnt les mateixes totnteries de sempre...buf! No crec que ningú que entengui mínimament el sentit de l'Anell o Tristany pugui dir que Wagner era feixista. De fet jo diria que son obres francament antifeixistes (si és que tal cosa tenia sentit en la dàcada de 1850). Però fins i tot "Els mestres cantaires", que és una obra clarament conservadora, en qualsevol cas no té res de feixista. Ni tampoc Parsifal. Pel que fa als jueus no només no son esmentats en cap llibret de Wagner si no que no hi ha cap comentari en l'amplíssima documentació sobre el procés creatiu de les obres de Wagner (autobiografia, diaris, cartes...) en que Wagner estableixi cap vincle entre Mime, Beckmesser, Kundry o qualsevol altre personatge i els jueus. Per mi és un simple problema d'ignorància. La llàstima és que Adorno, que era un geni, fomentés aquesta idea en el seu assaig sobre Wagner. Però cal conèixer Adorno per entendre que ell veu la petjada del feixisme en bona part de la cultura decimonònica i amb raó. El nazisme és fill del colonialisme. I en qualsevol cas posteriorment va matisar la seva visió sobre Wagner a "Actualitat de Wagner".
Volia aclarir que la idea de que Marx era antisemita és falsa i n'hi ha prou amb llegir "La qüestió jueva" per veure-ho. Ni rastre de racisme. Marx rebutja el judaïsme en el marc del seu rebuig de la religió en general.
PD: he arribat a aquest post posant al google les paraules Puccini i feixisme. Ni una sola entrada que tracti el tema a fons. Significatiu.
Publicar un comentario
<< Home